domingo, 28 de noviembre de 2010

Em vull enganyar a mi mateixa, fer veure que estic bé i que res passa. Ja no ho puc negar més, crec que m'agrades i constatment et tinc en ment. Per què és tan dífícil, vull dir-te que t'estimo però no trobo la manera com. Et desitjo. Quan sóc amb tu em fas sentir tant especial, sóc teva i tu ets meu. Els minuts passan com segons, perdo la noció del temps. Tan de bo mai s'acabés aquell instant, aturem el temps.
Friso per sentir el teu alè, abraçar-te fort i sentir-te a prop meu. Si tu no hi ets res té sentit, sense tu no pas sóc jo mateixa, sento que em falta alguna cosa. Tinc por, vull que m'escoltis, vull dir-te el que sento.
Aquell formigueig a la panxa en veure't, quines ganes d'abrassar-te. M'has fet sentir coses amb les que amb nigú mai havia sentit.

Ni tu ni jo reaccionem, quant temps més durarà aquesta cituació, de veritat ho vols deixar morir? Sento que caic en la foscor, no sóc prou per tu i et mereixes a algú millor. Pot ser més val deixar-ho estar i fer camins diferents.


No hay comentarios:

Publicar un comentario

ARCHIVO

Se ha producido un error en este gadget.